A.V.V. SANT MORI DE LLEFIÀ, ARA FA TRENTA ANYS
Resum del article publicat per Pedro Jesus Fernandez al diari "EL PUNT"
L'origen de l'A.VV. Sant Mori de LLefià, va ser el resultat de la confluència de tota una serie de elements molt diversos per una banda, hi havia al barri una problemàtica a nivell urbanistic i educatiu, molt greu i per una altre, es van trobar plegades un conjunt de persones que, si no més estaven relacionades amb partits d'esquerra, van ser capaces d'organitzar-se. Durant els anys 60 s'havia constituït al barri de Llefià una primera associació, pero amb l'unica finalitat de realitzar una tasca de col-laboració amb l'Ajuntament i es per aquest motiu que els seus objectius eren molt limitats. Tan es aixi, que fins i tot aquesta associació, l'AV de Sant Antoni de Llefià, tenía com a president el regidor del districte, el Sr. Conesa, que al mateix temps era també diputat a les Corts pel Tercio Sindical del Trigo a Madrid.
L'Ajuntament delegava en aquesta associació de veïns mitjançan el seu president la feina d'urbanitzar-se ella mateixa el barri.
Les expectatives del veïns no eran gaire bones i era molt evident que aquesta associació no tenía, ni de bon tros, el mes minim caràcter reivindicatiu ni representava el conjunt del veïns. Aquesta característica topava doncs amb el sentiment popular del barri i no deixava, per altre banda, solucionar els problemes i les necessitats de la resta dels habitants de Llefià, ja que el seu ambit d'actuació es limitava al sector de Sant Antoni.
Devant de tota aquesta problemática, els veïns van començar a sentir la necessitat d'organitzar-se per poder-se defensar dels especuladors i de l'administració.
El moviment associatiu es posa en marxa. En primer moment va semblar bastant lógic a aquest nucli de veïns que l'organització que en aquells moments els calia es poses en funcionament a partir de l'associació que ja hi havia. Però allò que semblava tan lògic ben aviat es va convertir en un problema perqué molts interessats i amb interessos al barri no estaven disposats a perdre el control que fins aleshores havien tingut. El senyor Conesa, per exemple, no estava pas gens d'acord que les coses prenguessin un nou caire amb l'entrada de nous socis que ell trobava "revolucionaris, alteradors de l'ordre i perillosos" i per aquest motiu els va negar l'entrada a l'associació. La problemática de l'ingrés a l'associació va durar molts mesos fins que es va desestimar per inviable i imposible.
Llavors,el grup de persones es va convertir en el nucli promotor de la proposta de crear una nova associació, amb un caire totalment reinvidicatiu i totalment deslligada dels interessos dels especuladors i de l'Ajuntament. Per aquests veïns (Marisol, María Reyes, Salvadora, Sebastian Paco, Juan, Antonio...),l'unic realment important era el barri i la qualitat de vida que pogués oferir als seus habitants.
Les dificultats per aconseguir ser legalitzada, per solucionar els problemes urbanistics, educatius, sanitaris..., son altre història. El cert és queva ser gràcies a la iniciativa d'aquestes persones i a la molta participació dels veïns i veïnes que avui el barri de Llefià és un barri millor.